A principi del segle XX les dones de Sant Feliu s’organitzaven en germandats de socors mutu?
L’objectiu d’aquestes mútues era protegir les seves associades proporcionant una paga per poder sobreviure en cas d’operacions o malalties i cobrint les despeses de defunció
Un exemple d'aquestes societats era l'Associació de socors mutus entre dones "La Union" fundada l'any 1907 i que s'autodefinia com una mutualitat obrera de dones, apartada de tot ideal polític o religiós, amb la finalitat de donar socors econòmic a les seves associades en els casos de malaltia o mort. La direcció i administració de la societat anaven a càrrec d'una junta directiva formada per presidenta, vicepresidenta, secretària, subsecretària, tresorera, comptadora i cinc vocals, càrrecs ocupats tots ells per dones. També existia la figura de les visitadores, tasca portada a terme per totes les associades de manera rotatòria i gratuïta. Les visitadores depenien directament de la presidenta i havien d'anar a veure les malaltes el segon dia de baixa, posant en coneixement de la junta el seu estat i si havien observat alguna infracció. Per poder assegurar que totes les malaltes fossin visitades, cada quinze dies s'anomenaven dues visitadores que havien d'exercir les seves funcions cada dos dies alternativament.
Aquesta germandat de dones acceptava a totes les aspirants, sempre que portessin un mínim de sis mesos de residència a Sant Feliu, tinguessin entre quinze i quaranta-cinc anys, acreditessin bona salut mitjançant un certificat mèdic, demostressin bona conducta moral i no haguessin estat expulsades d'una altra associació per manca de pagament de les quotes.
No era aquesta l'única germandat de socors de dones de Sant Feliu. A principi del segle xx també existia la Guixolense que l'any 1918, i per desavinences internes, patiria l'escissió d'un grup de sòcies que fundarien una nova mútua anomenada Nova Guixolense.
Desconeixem el final d'aquestes germandats, tot i que en els darrers documents disponibles, tots de l'any 1939, es fa evident els problemes econòmics de l’associació. Diversos estudis assenyalen que aquestes mútues, molt populars a Catalunya la primera meitat del segle xx, anirien desapareixent entre els anys quaranta i seixanta, víctimes tant de les convulsions socials i econòmiques de la postguerra com del posterior creixement i implantació de la cobertura social per part de l'estat.
Text: Josep Auladell / Imatge: Autoria desconeguda
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols