Es tracta d’una figura de fusta que tindria més de 100 anys i que està integrada a la porta d’entrada d’una casa

Temps enrere vam parlar de l’existència durant molts anys d’una escultura d’un drac fantàstic de fusta al carrer Major. Avui ens referirem a un altre animal que atemoreix molta gent i també és de fusta, però que encara habita al seu emplaçament original: una serp que vigila la porta d’entrada de l’edifici número 3 del carrer Hospital.

La casa de la serp va ser construïda el 1903 per Benet Albertí Bosch (1867-1942) delineant de professió i director de l’Escola d’Arts i Oficis. En els plànols originals de la façana, projectada pel mestre d’obres local Pere Pascual, no hi ha dibuixada la porta de fusta. Per tant, no podem confirmar que la serp data de la mateixa època que l’edifici, tot i que per les característiques de la porta ens inclinem a pensar que sí. La porta mateixa ja és de per si ben curiosa per l’alçada desproporcionada, fins al punt que un gegant la podria creuar sense donar-se un cop de cap amb la llinda. Més misteriós resulta saber per què el Sr. Albertí hi va voler incloure l’animal. Potser amb la finalitat simbòlica de protegir els habitants del seu domicili? Pel significat moral que el cristianisme atribueix a aquest rèptil? O senzillament la serp complia una funció estètica?

D’animals decoratius en portes no en tenim gaire més exemples entre les cases guixolenques, si bé n’hi ha alguns casos interessants com una mena de llangardaix en un pany metàl·lic del carrer Santa Teresa, un cap de cigne al carrer Santa Magdalena, una espècie de peix amfibi a la plaça del Monestir o fins i tot una altre cap, aquesta vegada d’un cavall, al carrer Miquel Boera. Ben al contrari, es conserven nombroses cases antigues amb el vell picaporta en forma de mà  que complia la funció dels actuals timbres elèctrics. Intentar localitzar aquest repertori de bèsties i mans pels carrers de Sant Feliu podria ser motiu d’una gimcana ben entretinguda... De picaportes en forma de mà en podeu veure, per exemple, al carrer Santa Magdalena abans esmentat o al carrer Àngel Guimerà. Són mans femenines, generalment amb un anell. Posats a escollir, si cal trucar a la porta millor fer-ho acompanyat del tacte d’una mà delicada que no arriscant-se a la mossegada d’una serp.

Text: Marc Auladell Agulló / Imatge: Salvador Estibalca
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols