Des del seu inici l’assemblea local de la Creu Roja estava constituïda bàsicament per membres masculins que ocupaven des dels càrrecs directius fins al darrer lloc de portalliteres. Això canviaria amb l’arribada de la Guerra Civil Espanyola
Una estadística del mes de novembre de 1936, ens informa de la composició del personal de l’ambulància de Sant Feliu, formada per 3 oficials, 3 sotsoficials i 21 portalliteres. Mentre que, com a personal facultatiu, constaven 3 metges i 3 practicants, òbviament tots homes. Les necessitats assistencials derivades de la situació provocada per la Guerra Civil Espanyola varen promoure un canvi substancial en aquesta composició. Així, el mes de març de 1937 s’informava al públic que, com a conseqüència d’una ordre de la superioritat, es procediria a realitzar un curs per obtenir el títol d’infermera impartit pel doctor Robert Viladesau i el practicant Josep M. Alvarez. La durada del curs seria de dos mesos i anava adreçat a dones de 18 a 35 anys. La intenció era crear un cos d’infermeres amb els coneixements necessaris, tant teòrics com pràctics, perquè poguessin donar suport al personal facultatiu tot ocupant-se dels malalts i ferits que es produïssin. El curs s’inicià el 15 de març amb 57 dones inscrites, d’aquestes només 34 es presentarien als exàmens teòrics, resultant aprovades 27 aspirants que obtingueren 6 excel·lents, 10 notables i 11 aprovats. Les pràctiques es realitzaren durant el mes d’agost de 1937 a l’Hospital provincial de Girona. Les 27 noves infermeres tenien procedències laborals força diferenciades, així hi trobem: 6 modistes, 2 serventes, 1 estudiant, 6 jornaleres (possiblement treballadores a fàbriques de suro), 10 dedicades a les feines de la llar i 2 casos en els quals no consta una ocupació. L’excel·lència en la feina d’aquelles dones les portaria a treballar, en alguns casos, en altres institucions sanitàries, com Maria Funosas i Maria Blanch que entrarien a l’Hospital Municipal de Sant Feliu. Mentre que d’altres arribarien a treballar en hospitals militars com Maria Rourich, Paquita Bardalet i Anna Júlia a l’Hospital Militar número 2 de Caldes de Malavella o Pilar Farigola a l’Hospital Militar de Banyoles.
La necessitat d’atendre amb rapidesa als ferits produïts pels bombardejos aeris i navals de la població va portar a la Creu Roja a establir llocs de socors a la ciutat. El personal de cada lloc estava compost per 1 cap, 4 portalliteres i 3 infermeres. En el moment de l’alarma de bombardeig, tots havien de personar-se el més ràpid possible en el lloc de socors assignat, posar-se a les ordres del cap i esperar fins al final de l’alarma. Cal recalcar la valentia de les infermeres, i els altres voluntaris, al romandre en edificis gairebé sense protecció mentre la resta de la població es dirigia als refugis.
Text: Josep Auladell / Imatge: Autoria desconeguda
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols
Per saber-ne més: revista cultural L'Arjau