L’any 1882 es produí un doble naufragi a la badia de Sant Feliu
Els fets ocorregueren el mes d’octubre de 1882 i foren la conseqüència d’un violent temporal amb vents del sud que es declarà a la costa guixolenca
En aquells dies dos vaixells estaven fondejats al racó de Llevant, port natural de la vila, a recés del promontori dels Guíxols. Eren el llagut Pepito del patró Josep Patxot, àlies Andaló, de la matrícula de Sant Feliu, i el bergantí francès J.L. del capità Pinto de la matrícula de Nantes, amb un carregament de carbó mineral. El divendres vint-i-set a les set del matí s’aixecà un violent temporal que comença a castigar la badia. Les dues embarcacions aguantaren bé el matí fins que cap a la una del migdia es trencà un dels cables que amarraven la proa del bergantí a un dels norais del salvament. Immediatament des de la platja s’envià un bot per evacuar la tripulació, però aquesta decidí quedar-se a bord per intentar salvar el vaixell, només un carrabiner que es trobava embarcat aprofità l’oferta. En el moment que el bot es dirigia cap a la platja es trencaren de cop totes les amarres del llagut Pepito que quedà a mercè de les envestides del mar que no va tardar a llençar-lo violentament contra la platja de Sant Feliu. El llagut quedà varat a la sorra en molt mal estat i en evident perill d’acabar destruït per les grans onades que escombraven la platja. Llavors es produí un d’aquells fets de solidaritat guixolenca que sovint trobem al llarg de la història. A l’instant, centenars de persones sense distinció d’edat, posició o sexe (la premsa de l’època assegurava haver vist senyores i senyoretes entre els voluntaris) es llençaren a remolcar, mitjançant cordes col·locades apressadament, el malmès llagut sorra amunt per apartar-lo del trencant de l’aigua, fet que s’aconseguí amb un veritable esforç, evitant la segura destrucció de l’embarcació. Mentre això passava a terra, el bergantí francès perdia totes les seves amarres i quedava com una joguina en mans de la tempesta. La tripulació demanà que tornés el bot per evacuar el vaixell, però era massa tard, i el bergantí anà a embarrancar pràcticament en el mateix indret on ho havia fet el Pepito. Ràpidament, des del vaixell es tira una corda que no arribava fins a la platja. Al final, amb evident risc, alguns voluntaris es llençaren a l’aigua per portar-la fins a terra ferma. Un cop assegurat el cable, tota la tripulació es despenja un a un fins a lloc segur, essent el capità l’últim de tots ells.
El llagut Pepito va patir desperfectes de consideració, per altra banda les pèrdues del bergantí i el seu carregament varen ser totals. Gràcies a la valenta i decidida actuació de la població de Sant Feliu no s’hagué de lamentar desgràcies personals.
Text: Josep Auladell Payró / Imatge: Valentí Fargnoli
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols