La platja de S’Agaró no existeix?
Moltes persones es refereixen erròniament d’aquesta manera a la platja de Sant Pol, dins del terme de Sant Feliu de Guíxols
El topònim de Sant Pol ja apareix esmentat a l’edat mitjana. Durant segles designà un territori dominat per terres de conreu i freqüentat esporàdicament per pescadors. Els guixolencs hi vivien d’esquenes perquè era de mal accés i massa lluny del nucli habitat. La percepció negativa de Sant Pol canvià radicalment a partir dels primers anys del segle XX, a mesura que es descobrien els beneficis del sol i del mar per a la salut i el lleure. Algunes famílies benestants guixolenques foren les primeres en construir-hi xalets d’estiueig arran d’aigua; després, l’indret s’anà dotant de serveis i instal·lacions d’oci i restauració per a tota mena de visitants. L’any 1920, l’industrial gironí Josep Ensesa Pujadas va obrir els Banys de Sant Pol, amb les seves icòniques casetes de fusta pintades amb ratlles de colors. El 1923, el seu fill Josep Ensesa Gubert, amb la col·laboració de l’arquitecte Rafael Masó, inicià un projecte de ciutat residencial de luxe en uns terrenys de propietat familiar al turó veí a la platja de Sant Pol, aquest cop dins del terme de Castell-Platja d’Aro. La urbanització, amb elegants xalets privats noucentistes integrats al paisatge mediterrani, fou batejada amb el nom de S’Agaró, una adaptació del topònim medieval de la riera de Segueró que desguassa a la platja i que limita els termes de Sant Feliu i Castell d’Aro. El somni dels Ensesa, a mig camí entre el negoci empresarial i el romanticisme, es va anar materialitzant. El 1932 s’inaugurà l’Hostal La Gavina, i el 1936 es va reformar el restaurant annex als banys, conegut com la Taverna del Mar.
Abans d’esclatar la Guerra Civil, Sant Pol i S’Agaró ja s’havien convertit en una zona de referència per a nombrosos guixolencs, però també per a molts gironins i barcelonins. S’hi accedia còmodament gràcies al servei regular d’autobusos, la proximitat de la línia del tren o per mitjà d’excursions marítimes. A més, els encants paisatgístics es complementaven amb una àmplia oferta d’activitats esportives, balls, concerts, festes... A partir de la dècada de 1950, S’Agaró assolí ressò internacional pel seu glamur i exclusivitat, tot atraient la visita de nombroses personalitats nacionals i estrangeres del món de l’espectacle, la política i la societat. Poc a poc, el nom de Sant Pol anà quedant en segon terme davant la potència de la marca turística S’Agaró, que esdevingué alhora popular i universal. Per això, actualment la referència a S’Agaró sovint se segueix utilitzat impròpiament –de vegades per màrqueting i d’altres per desconeixement– per a englobar un territori que sobrepassa la urbanització dels Ensesa i arriba fins a la idíl·lica platja guixolenca de Sant Pol.
Text: Marc Auladell Agulló / Imatge: Autoria desconeguda
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols