El periodista britànic John Langdon-Davies, guixolenc d’adopció, va promoure un programa d’apadrinament de nens durant la Guerra Civil espanyola
Langdon-Davies era un enamorat de Catalunya, de la seva llengua i de la seva cultura, parlava el català i era un gran ballador de sardanes. La dècada de 1920 va viure durant un temps a Sant Feliu de Guíxols i hi va fer amistats.
Durant la Guerra Civil espanyola, va cobrir el conflicte com a corresponsal del diari britànic NewsChronicle. Intel·lectual i periodista compromès, va quedar profundament impressionat per l’onada de refugiats que arribaven a Catalunya i els nombrosos infants que els acompanyaven. Aquesta situació el va portar a promoure un pla d’apadrinament de nens i nenes espanyols per part de ciutadans britànics, que es feien càrrec de pagar-ne l’educació i el manteniment. Naixia així el Foster Parents Scheme for Children in Spain (Programa de Pares Adoptius per a Nens d’Espanya). Els infants foren acollits inicialment en cases de colònies a Puigcerdà i, posteriorment, en localitats com Caldetes o Barcelona. El Foster Parents encara existeix actualment, amb el nom de Plan International, i és probablement de les primeres entitats de la història assimilades al que avui dia coneixem com a Organització No Governamental o ONG, una expressió que es va popularitzar a partir de la Segona Guerra Mundial.
John Langdon-Davies va tornar a Sant Feliu el 1952 per a obrir, juntament amb la seva esposa Patricia, una fonda d’estiueig per a turistes britànics en un vell habitatge conegut com a Casa Rovira. Fins a la seva defunció el 1971, va seguir vinculat a Casa Rovira i a Sant Feliu de Guíxols, residint-hi anualment durant uns mesos. Posteriorment, la seva vídua Patricia reobrí l’establiment uns anys i continuà vivint al nostre municipi fins a la seva mort, el 2017. En instal·lar-se a Casa Rovira, John Langdon-Davies va transmetre a la seva esposa l’amor per Catalunya, la llengua catalana i, també, la sardana, de manera que, com ell, Patricia Langdon-Davies va esdevenir catalana i guixolenca d’adopció per mèrits propis. Diversos descendents de John i Patricia viuen a Sant Feliu i a Catalunya.
Text: Marc Auladell Agulló / Imatge d’autoria desconeguda
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols
Per saber-ne més: revista cultural L'Arjau
A l’Arxiu guardem documents molt diversos: escrits, fotografies (més de 150.000!), gravats, plànols, mapes, vídeos, àudios, etc. Tenim documentació de més de 800 anys d’antiguitat! També hi ha una hemeroteca amb diaris des del segle XIX fins a l’actualitat, amb més de 80.000 pàgines digitalitzades.
Aquest edifici va ser construït el 1902 pel mestre d’obres local Pere Pascual per encàrrec del seu propietari Francesc Ribas. Darrerament ha estat objecte d’una restauració que n’ha potenciat els seus elements decoratius originals. Sens dubte, el que crida més l’atenció de la seva façana són els dos medallons que mostren el rostre de perfil d’una mateixa persona. De qui es tracta? La resposta és dins del mateix medalló, on figura escrit el seu nom en llatí: Raphael Sanctius, és a dir, Rafael Sanzio. Conegut directament amb el seu nom de pila, Rafael (1483-1520) és un dels artistes més importants del Renaixement, un corrent artístic que va ser vigent a Itàlia durant els segles XV i XVI i que va donar altres figures universals com Miquel Àngel i Leonardo da Vinci. Alguns de vosaltres identificareu aquests noms amb els que tenen tres dels personatges de còmic coneguts com les tortugues ninja, que van ser molt populars a finals del segle XX (el nom de la quarta tortuga, Donatello, fa referència a un important escultor també renaixentista).
El fet que hi hagués tantes associacions d’aquest tipus significa que Sant Feliu de Guíxols era com Las Vegas de l’Empordà? Res d’això, aquestes entitats van néixer al segle XIX , en el context de la industrialització. Sant Feliu de Guíxols va ser un important centre de fabricació de productes de suro. Es tractava d’associacions de tipus recreatiu, però sobretot també de tipus cultural. Organitzaven balls i concerts per la Festa Major i per Carnaval, però també procuraven posar diaris i llibres a l’abast de tothom i organitzaven xerrades i actes culturals de tot tipus.
L’existència dels camps de treballs forçats i extermini durant l’Alemanya nazi és una de les realitats més crues i alhora vergonyoses de la història del segle XX, associada sovint a l’eliminació sistemàtica de la població jueva. Però la brutalitat del feixisme de Hitler també va colpejar altres col·lectius, com ara nombrosos ciutadans espanyols i catalans, alguns d’ells de Sant Feliu de Guíxols. La majoria havien format part de l’exèrcit republicà i s’havien exiliat a França després de la Guerra Civil espanyola, on foren capturats per l’exèrcit alemany quan esclatà la Segona Guerra Mundial i aquest ocupà territori francès. La dictadura de Franco es va desentendre de la sort d’aquells republicans espanyols mobilitzats pels francesos, que van perdre així la consideració de presoners de guerra i foren deportats als camps de concentració com a apàtrides.
L’Observatori Astronòmic Català era més o menys on actualment hi ha la Cambra de Comerç, que de fet és la casa Patxot. Rafael Patxot el va fer construir l’any 1895, després que va haver de deixar els seus estudis d’astronomia a Londres. Va haver de tornar a Sant Feliu de Guíxols perquè es va morir la seva mare, poc després ho va fer el seu pare. Ell es va fer càrrec de la fàbrica i dels seus cinc germans.
Can Canals fou una confiteria instal·lada a la cantonada del carrer Major amb el carrer Sant Antoni, fundada l’any 1866 per Josep Canals Malla, segons explica l’historiador Gerard Bussot. El 1904 Josep Canals Cibils va reformar de dalt a baix l’establiment i li va donar un aspecte modernista, amb uns aparadors de fusta decorats artísticament que el convertiren en un dels comerços més vistosos de la ciutat. Però sens dubte el principal reclam d’aquella reforma fou l’escultura d’un drac d’enormes proporcions i aspecte fantàstic que, forca en mà, se situava al xamfrà de la botiga.
L’historiador guixolenc Mn. Ernest Zaragoza fou qui va localitzar aquesta informació i la publicà al setmanari local Àncora de 24 de gener de 1985. El primer d’aquests fets extraordinaris tingué lloc el 26 de juliol de 1588 i consistí en una gran flama de foc que va baixar del cel i caigué entre Sant Pol i la volta dels Enterrosais, que ara coneixem com a volta de l’Ametller. S’observà des de Sant Feliu de Guíxols, però també el veieren persones com Joan Bonet, que en aquell moment es trobava a can Bas de Fanals, a l’actual terme de Platja d’Aro.
El projecte de construcció d’aquest equipament va ser realitzat per l’arquitecte General Guitart i Lostaló, en el període en què fou contractat per segon cop com a arquitecte del municipi. L’edifici, d’estil modernista, es va situar en un gran solar que hi havia en un lloc apartat de la població. Aquesta residència tenia un paper molt destacat en el pla de Reformes i Millores que el mateix Guitart havia elaborat uns anys abans, concretament el 1897. Atès que quedava situada al nord de la població, que era la direcció cap on s’havia de produir el creixement de la ciutat, tan pròspera a causa de la indústria del suro. Alhora es dotava la població d’un equipament modèlic des del punt de vista de la beneficència, que tant s’havia prodigat entre la burgesia industrial.
