Els banys de Sant Feliu daten de finals del segle XIX, però la seva època daurada arribaria als anys vint del segle XX
Les primeres instal·lacions dels Banys de Mar a Sant Feliu eren, de fet, poc més que barraques de fusta per canviar-se de roba, que Antoni Romaguera aixecà l’any 1875 prop de les pedreres de la vila, al peu de la muntanya de Sant Elm. Aquestes instal·lacions precàries canviarien l’any 1893 amb la construcció per part de Baldomero Ribot del Balneario Guixolense, conegut popularment com els Banys d’en Baldomero, creant així el primer establiment permanent de banys públics de la Costa Brava. L’any 1919 Pere Rius i Calvet va comprar el Balneario i el convertí en els elegants Banys de Sant Elm, que van esdevenir les úniques instal·lacions d’aquest tipus existents a la costa gironina. Els Banys de Sant Elm van actuar com a club esportiu i centre de dinamització cultural. Estaven destinats a l’oci de la burgesia benestant i formaven part d’un projecte més ampli: la urbanització de la muntanya de Sant Elm com a ciutat-jardí. La urbanització es va iniciar l’any 1919 amb la restauració de la casa Malionis, on Pere Rius va situar la seva residència i, posteriorment, també amb la rehabilitació de l’ermita de Sant Elm.