Aquest edifici es va aixecar l’any 1904 en un solar als afores de la població gràcies al llegat de Joan Surís i Llorenç, que va instituir una fundació de caire benèfic
El projecte de construcció d’aquest equipament va ser realitzat per l’arquitecte General Guitart i Lostaló, en el període en què fou contractat per segon cop com a arquitecte del municipi. L’edifici, d’estil modernista, es va situar en un gran solar que hi havia en un lloc apartat de la població. Aquesta residència tenia un paper molt destacat en el pla de Reformes i Millores que el mateix Guitart havia elaborat uns anys abans, concretament el 1897. Atès que quedava situada al nord de la població, que era la direcció cap on s’havia de produir el creixement de la ciutat, tan pròspera a causa de la indústria del suro. Alhora es dotava la població d’un equipament modèlic des del punt de vista de la beneficència, que tant s’havia prodigat entre la burgesia industrial.
De fet, l’existència del llegat Surís fa que l’arquitecte replantegi el creixement de la ciutat al nord-est. Diu a la memòria del seu pla de 1897 “al objeto de dar emplazamiento a un establecimiento de beneficencia, al Asilo Surís, nos vimos como asunto particular, en el caso de ampliar dicha urbanización por la parte N. E. y al hacerlo hicimos esfuerzos, ya, tomando mayor zona de estudio para el logro de satisfactorios resultados que armonizasen los intereses creados con los que iban a crearse”.
Al pla, també preveu la configuració d’una petita plaça en la confluència de diversos carrers, concretament “las calles de S. Buenaventura, Nueva del Garrofer, Cruz y calle de Gerona dando lugar a una plazoleta o antesala de los terrenos adquiridos para el Asilo Surís”. Aquest espai no figura en el plànol de l’avantprojecte de 1895, previ a la redacció del pla, però sí que es dibuixa al plànol de 1897, on hi consta també el nom, encara que és il·legible. Però coneixem la denominació d’Albrich perquè consta a la relació de vies i espais públics que forma part de la documentació del pla de Guitart. Aquesta ubicació va permetre la construcció d’una residència formada per tres pavellons units per una galeria i una capella, envoltats d’un espai obert extens, per tal que els interns hi poguessin treballar. Uns anys després s’alçaria una petita tanca per delimitar el perímetre de la residència. Les característiques d’aquesta edificació es van projectar d’acord amb els criteris d’higiene i ventilació de l’època. Encara que els primers anys va acollir infants orfes com els que surten a la imatge, ben aviat es destinà només a persones grans.
Mica en mica, el creixement de la població configurà la plaça i, als anys 70, acabà envoltant la residència. En realitat, la plaça i la residència Surís des d’aleshores són el centre de la ciutat, la clau de volta que uneix els barris més antics de la ciutat amb el barri de Vilartagues, construït durant la segona meitat del segle XX i que representa la meitat de l’actual nucli urbà guixolenc. L’any 2019 es va enderrocar la tanca dels jardins per tornar a connectar els dos espais, tal com havia concebut al principi l’arquitecte Guitart, tot configurant el parc Central.
Text: M. Àngels Suquet Fontana / Imatge d’autoria desconeguda
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols
