El final de l’estiu de 1938 portaria noves penalitats als guixolencs: més bombardejos i propagació de la fam entre la població
Vista dels banys de sant Elm, i cases properes, afectats pels bombardejos de la Guerra Civil Espanyola, en una imatge de Vicenç Gandol Jordà
El setembre començaria amb un bombardeig cap al migdia del dia u. Cinc bombarders italians Savoia llençaren sobre el port de Sant Feliu vint-i-cinc bombes explosives, sense causar víctimes i produint només alguns desperfectes en el moll. El dia acabaria amb quatre noves alarmes, una a la tarda i les altres tres entre tres quarts de deu i un quart d’una de la nit. Aquell mateix dia Palamós patí un violent bombardeig que deixà set morts, quaranta ferits i la destrucció de gairebé trenta cases.
El dos de setembre es produí un nou atac contra la ciutat. En aquest cas el bombardeig començà cap a les deu del matí. Cinc bombarders trimotors llençaren trenta bombes explosives principalment contra els habitatges de la muntanya de Sant Elm. L’atac provocaria danys a l’edifici dels banys, la destrucció de set cases del carrer del Raig, i desperfectes en diversos habitatges del carrer de Tetuan (actualment passeig de Rius i Calvet). El bombardeig deixà sense casa a una dotzena de famílies que varen ser allotjades per l’Ajuntament en diversos habitatges de la ciutat que es trobaven buits. En total vint-i-quatre cases resultaren destruïdes i cinquanta-dues foren afectades en diversos graus. El dia cinc es produí un nou atac. Entre les onze i les dotze de la nit un hidroavió llençà tres bombes explosives contra el port de la ciutat sense que es produïssin danys de consideració. Durant la resta del mes de setembre no es produí cap més bombardeig. La calma només es veié alterada per les constants alarmes, bàsicament pel pas d’avions més o menys propers a la ciutat. Així, les sirenes sonaren els dies: sis, set, el vuit dues vegades al matí, nou, deu, el dia dotze en dues ocasions, una a la tarda i l’altre a la nit, el tretze dues vegades al matí, el dinou, i el trenta. Les alarmes suposaven un trasbals en una vida que s’anava fent més dura a mesura que avançava la guerra i els subministraments a la població eren cada cop més escassos, tal com explica Lluís Llor, en el seu diari personal de la guerra, en l’anotació del vint-i-tres de setembre: Continua la falta de todos los articulos de comer en tiendas, solo los que reciben paquetes de comestibles de familiares o amigos de Francia pueden atender sus necesidades, los demas llevan estampado en la cara y cuerpo el sello del hambre que sufren.
Al següent botó trobareu un mapa interactiu i un dietari dels bombardeigs realitzats a Sant Feliu de Guíxols durant la Guerra Civil Espanyola