Durant la Guerra Civil Sant Feliu patí diversos atacs, tant aeris com navals, que afectaren les vides i les llars de gairebé tothom
Port de Sant Feliu amb vaixells enfonsats pels bombardeigs (Imatge: Pere Rigau Roch)
Un cop començada la Guerra Civil Espanyola l’illa de Mallorca va quedar, ben aviat, al bàndol sollevat. Això va facilitar que es convertís en la seu de l’aviació legionària italiana i de la Legió Còndor alemanya, així com en base naval per a la flota franquista. Amb Mallorca sota control dels sollevats els pobles i ciutats de la costa catalana, que fins aleshores estaven força allunyats de la guerra, quedaven a l’abast d’atacs aeris i navals. Tot i que oficialment es deia que només s’atacaven els ports, objectius militars i comunicacions, el cert és que moltes vegades les bombes arribaven al centre de les poblacions amb total intencionalitat.
El bombardeig del set de juny de 1937 representa el primer atac documentat contra la ciutat de Sant Feliu i es produeix durant un raid naval contra diverses poblacions costaneres catalanes. Els fets s’han d’inscriure en un seguit d’atacs que unitats de la flota dels sollevats portaren a terme durant el mes de juny d’aquell any amb la clara missió d’impedir, o com a mínim dificultar, l’arribada de subministraments als ports de la república. L’atac del dia set va ser portat a terme pel creuer Canarias que, cap a un quart de tres de la tarda, canonejà el poble de Calella de Palafrugell, per després passar al port de Palamós on disparà uns quaranta trets. Posteriorment, al voltant de les tres de la tarda, arribaria a Sant Feliu de Guíxols on disparà des d’una distància de set milles fins a set trets contra la ciutat.
Al següent botó trobareu un mapa interactiu i un dietari dels bombardeigs realitzats a Sant Feliu de Guíxols durant la Guerra Civil Espanyola
