Les festes de Carnaval a Sant Feliu de Guíxols segueixen una tradició que ve de lluny. De fet, podem trobar referències en documents del segle XV de certs balls de màscares, però no serà fins a finals del segle XIX que el carnaval agafarà la seva configuració més moderna
Així, el rei de la festa era en Carnestoltes que, benèvol, presidia tots els actes del Carnaval i cada any, l’últim dia de la festa, moria a conseqüència d’un empatx d’ous i botifarra. Per aquest motiu, durant el carnaval de 1878 regnà lo Marques de la Xeringa i el 1879 ho feu son fill Sa Jeperuda Magestat lo Marques de l’Albergínia, Duc de la Lleganya, etc. etc. Que també morí i fou enterrat al darrer dia de les festes, dimecres de cendra.
Un personatge que no podia faltar a cap carnaval guixolenc era l’alcalde carnavalesc, o alcalde de broma, encarregat de publicar la Fiflama, paraula que no podreu trobar a cap diccionari i que potser inventaren els nostres besavis i que, sens dubte, equival a edicte o ban. Aquest personatge a més de publicar i llegir l’esmentada Fiflama era l’encarregat de rebre en Carnestoltes, acompanyar-lo en el seu deambular per la població durant les festes i atendre’l en el transcurs del seu curt regnat. L’alcalde carnavalesc de l’any 1879 es deia D. Nazari Prollongat i Estripapops.
Els carnavals guixolencs antics comprenien els balls precarnavalescs i les festes pròpies del Carnaval. Així, per exemple, els balls precarnavalescs de 1879 foren quatre i en tingué cura de l’organització una entitat humorística juvenil: Lo Gibrell. Per entrar a la sala de ball la disfressa era obligatòria. L’arribada d’en Carnestoltes era per la carretera de Girona, principal via d’entrada a la nostra ciutat. L’esperava una original i luxosa cavalcada amb l’alcalde carnavalesc al davant que llegia la Fiflama i li retia homenatge. Tot seguit s’organitzava la comitiva: nombroses comparses humorístiques, grups de cavallers, comissions de les diverses societats carnavalesques amb llurs penons, autoritats carnavalesques, etc. Al darrere la carrossa que duia Sa magestat Carnavalesca i el seu seguici. Arribats al palau on s’havia d’hostatjar (que normalment era un dels casinos de la vila) en Carnestoltes pujava a un tron que li tenien preparat i llegia amb solemnitat el Document Carnavalesc, moment que sempre era un dels més esperats de la festa. Des d’aleshores tothom podia visitar-lo, començava el seu regnat meravellós, però breu.
Text extret de El Carnaval Guixolenc del 1879 de Lluís Esteva Cruañas.1985 Adaptació de Josep Auladell Payró / Imatge: Manetes
Per saber-ne més: carnaval 1879