A la primera meitat del segle XX els rescats marítims depenien en bona part de l’empenta i el valor de la mateixa gent de mar
El mes de novembre de 1915 el vapor Trentino, de la matrícula de Gènova, sota comandament de capità Natale Ramella, es dirigia al port de Sant Lluís del Roine (França) des d’Orà (Algèria) amb un carregament de blat. A mig camí es trobà amb un temporal del sud-est que provocà forts balanceigs en el vaixell. Després de dos dies de capejar la tempesta, l’onatge va fer desplaçar la càrrega dins de la seva bodega, obrint-se una via d’aigua que començà a inundar-la i posant l’embarcació en perill d’enfonsament. Trobant-se a l’altura de la platja de Sant Pol el capità del Trentino decidí encallar el vaixell per poder salvar la tripulació. En aquell instant tres pescadors guixolencs que es trobaven a la platja, Libori Bargeli, Josep Augé i Jeroni Ayats, veient que l’embarcació es dirigia a la banda de ponent, on era més fort l’onatge i seria impossible rescatar els tripulants, varen fer senyals al vapor perquè es dirigís a llevant de la badia, per així quedar arrecerat del temporal. El capità seguí les indicacions i aconseguí embarrancar en aquella banda.
Un cop encallat el vaixell, els mateixos pescadors posaren a l’aigua un llagut que hi havia al racó de s’Agaró i, afrontant la mar exaltada, en tres viatges aconseguirien portar a terra als vint-i-un mariners del Trentino. Els nàufrags varen ser portats a la granja d’Isidre Pijoan, on els assistiren en un primer moment. La premsa local de l’època recull que, un cop acabada la improvisada operació de rescat, arribaren a l’escenari diverses autoritats com l’alcalde, l’ajudant de marina i el cap de carrabiners, acompanyats de l’agent consular italià a Sant Feliu, el Sr. Fortó. També arribà el bot salvavides Miquel de Boera que no pogué donar servei en trobar-se tota la tripulació ja a terra.
Curiosament, tot i haver arribat tard, l’Ajudant de Marina de Sant Feliu va decidir remetre un telegrama a la comandància de Barcelona relatant els fets. Segons aparegué en alguns diaris de la Ciutat Comtal, que es referien al dit telegrama, l’operació de rescat s’havia realitzat per ordre i sota supervisió del mateix ajudant de marina, de l’alcalde i del cap de carrabiners. Amb diverses cartes als diaris els tres mariners guixolencs hagueren de desmentir aquestes afirmacions d’un senyor Ajudant de Marina que, pel que es veu, només arribava a temps per penjar-se les medalles.
Text: Josep Auladell / Imatge: Ricard Mur Dargallo
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols