Una dita popular atribuïda a l’escriptor Santiago Rusiñol relaciona irònicament el significat pejoratiu de la paraula mussol amb la bellesa de la nostra ciutat

Aquesta frase és una de les més populars que hi ha sobre la nostra ciutat, tant per als ganxons com per a la gent de fora. Els antics grecs, que consideraven que el coneixement s’adquiria principalment per l’observació, van identificar el mussol -amb els seus ulls grans i rodons- com a símbol de la sapiència i el van assimilar a la deessa Atenea, una de les seves divinitats principals. Però, en català, la paraula mussol s’utilitza en sentit figurat per designar les persones poc parladores, ensopides i encantades. Per una altra banda, la gàbia d’or ens indica que la realitat -per més idíl·lica que sembli- ens pot tenir atrapats en un engany.

Així, doncs, el sentit de la nostra dita, per més voltes que s’hi doni, és pejoratiu. En diverses fonts, la seva autoria s’atribueix a Santiago Rusiñol, pintor, escriptor i col·leccionista, el pare del Modernisme català. Va ser un personatge de gran carisma, conegut per la seva ironia i la seva actitud provocadora davant els convencionalismes de la burgesia. Però, quina relació havia tingut amb Sant Feliu?

L’any 1892 Santiago Rusiñol, va fer un viatge en carro durant més de quatre dies des de Manlleu fins a Sant Feliu de Guíxols acompanyat dels seus amics Ramon Casas i Raimon Casellas. Curiosament, les dates del viatge coincideixen amb l’Exposició de Belles Arts que va tenir lloc a Sant Feliu. Aquesta ambiciosa mostra havia estat organitzada per donar lluïment a la inauguració de la línia de tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona i aplegava cap a 500 obres d’artistes catalans i espanyols reconeguts, entre els quals hi havia Rusiñol i Casas. Potser per això, al viatge s’hi va apuntar també Raimon Casellas, que era crític d’art.

Quina impressió els havia fet Sant Feliu?  Aleshores, la ciutat vivia un moment de progrés i gran creixement econòmic, però les iniciatives –també en l’àmbit cultural- estaven precisament a mans d’aquella burgesia que tan avorria Rusiñol. No seria estrany que, en aquest context, l’artista deixés anar la famosa sentència. Lluny d’assumir-la amb resignació, els ganxons la fan seva i la llueixen mostrant el seu característic humor. Ara és el mussol qui, tot cofat, aguanta la seva bonica gàbia d’or i l’ofereix a tothom qui vulgui entrar-hi: benvinguts a la ciutat i gaudiu de les seves propostes!

Text: M. Àngels Suquet Fontana / Imatge: Adaptació d’un dibuix de Nahara García Rodríguez
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols