El topònim “Vilartagues” existeix de molt abans que es creés el barri que avui porta aquest nom i en el qual viuen un nombre important dels guixolencs i guixolenques.

Una de les primeres referències documentals d’aquest nom la trobem l’any 1098 en el testament de Bernard Gausfred de Pals, castlà (vassall encarregat del govern d’un castell i del seu territori) del castell de Benedormiens, que donà al monestir guixolenc uns drets que tenia sobre uns terrenys situats al costat de la riera anomenada Vilartagar, d’on hauria derivat el nom actual de Vilartagues. Per una altra banda, el nom pot ser que provingui d’un antic mas, llavors el seu origen podria ser el mateix que el del topònim Vilardaga. Segons Joan Corominas aquest nom de lloc s’hauria format a partir de Vilar -una agrupació d’habitatges que formen un poblament semi dispers que, a partir de l’any 1000, deriven en pobles o en masos-, i Dago: nom de persona d’origen germànic, format amb l’arrel germànica DAK-.

Text: Josep Auladell Payró / Imatge: Pere Carreras
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols