A l’edat mitjana a Sant Feliu hi vivien esclaus?
La mà d’obra esclava era habitual a les ciutats de l’Europa medieval i per això també la trobem en una vila portuària i de gran dinamisme comercial com Sant Feliu de Guíxols
Els captius provenien generalment del Magreb o del Mediterrani oriental i eren comprats i venuts com una mercaderia més per destinar-la a treball físic, domèstic o artesanal. La documentació de l’Arxiu Municipal ens permet conèixer el nom de diversos guixolencs del segle XIV que posseïen algun esclau, com Pere Mont-ras, el 1359, i Jaume de Fornells, el 1375. Un cas singular és el del captiu Nicola de Crufon, que l’historiador Pere Ortí va poder reconstruir amb detall. Crufon era originari de l’illa grega de Corfú i fou propietat de Guillema, vídua del cavaller Guillem de Camós, la qual el va vendre al mercader guixolenc Arnau de Campllonch. Aquest acabaria concedint-li la llibertat el 1361. Un cop sense amo, a Crufon les coses li anaren prou bé: continuà a Sant Feliu treballant de traginer, es casà amb una vídua i, fins i tot, entre els anys 1368 i 1378 prestà diners a les autoritats guixolenques.L’any 1393,Crufon, que encara feia de traginer,era propietari de la casa on residia, situada prop de la riera del Monestir.
No és freqüent conèixer tants aspectes de la biografia d’aquests guixolencs d’adopció forçosa i, menys encara, descobrir si van ser tan afortunades com la de Crufon. Desconeixem, per exemple, quina va ser la sort d’una esclava albanesa anomenada Maria que el 13 de juny de 1390 fou venuda per Nicolau Guardiola al mercader Guillem Vinyes, ciutadà de Girona resident a Sant Feliu. Segons consta a l’acta notarial de compravenda, la noia tenia entre 27 i 30 anys, estava sana i conservava tots els seus membres; això darrer de ben segur que era un actiu important per aconseguir tancar la transacció comercial a un bon preu. El 1396 encara tenien esclau a Sant Feliu de Guíxols el barber Bernat Conill, en Ribot, en Pere Sans o l’Arnau de Campllonch (de qui ja hem parlat abans); d’altres com el sabater Torroella, en Caritat o en Jaume Provensal eren amos d’una esclava. De totes aquestes persones ni tan sols en sabem el nom ni d’on provenien i, menys encara, si van aconseguir sobreposar-se enmig d’aquella societat en la qual van ser obligats a viure.
Text: Marc Auladell Agulló / Imatge: Mai Ferrer Plana
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols