A les tavernes, Albertí hi trobava ambient i inspiració per a la seva pintura. Sovint feia retrats d’amics i amigues, amb rostre i mirada serena, seguint el seu estil tan personal
Germans Conet. 1967. Oli/tela. 50 x 61 cm. Museu d'Història de la Ciutat. Sant Feliu de Guíxols
Una de les facetes que més destacaven de Josep Albertí era la seva afició per la música en general i també per l’òpera. Tenia una bonica veu de baríton i no li costava gens posar-se a cantar. Després de la Guerra Civil va entrar a formar part de la Coral Nova Gesòria, dirigida pel mestre Rafael Figueras. Cap al final de la dècada dels quaranta, a les nits d’estiu, anava a les tavernes de can Saura i cal Canari on es dedicava a cantar per als primers turistes juntament amb Prujà, Frederic Charles, Arnald Maimí i Joan Bou.
La taverna de can Saura havia estat ubicada al carrer dels Especiers i també a la travessia del Call. Des de l’any 1936, va estar instal·lada a la plaça del Mercat, concretament, a la casa coneguda com a can Garjola, ja que antigament havia servit com a presó. Aquest establiment, propietat d’Emili i Joan Albó, va esdevenir un dels més emblemàtics de la ciutat. Al soterrani s’elaboraven i emmagatzemaven vins i licors, fets amb els raïms que compraven a Cadaqués i al Port de la Selva. Pescadors, mariners, comerciants i tapers anaven a can Saura a prendre tota mena de begudes. Als anys 50, els propietaris reformar la taverna de manera que, al pis superior, hi van obrir un bar cafeteria alhora que el celler quedava convertit en la sala de festes Casa Pedro. Als anys 50 i 60, els cants de taverna van esdevenir un reclam per als turistes, fins al punt que alguns dels cantaires van ser contractats per oferir espectacles nocturns.