Al mig del passeig hi ha una taca verda, un sopluig per la xafogor i la calda de l’estiu: els jardins municipals. Un espai que s’ha configurat al llarg de gairebé dos segles
“Les flors i les pedres
són nostres companyes,
l’aubada, la fosca,
els plors i les rialles.
Cantem-ne cançons
cantem-ne corrandes
que el goig que sentim
en voli pels aires.
Garlandes esteses
de somnis de llum
com llànties enceses
a dintre del fum”
Josep Albertí. Venim de molt lluny...!
Paisatge. ca. 1957. Oli/tela. 61 x 73 cm. Museu d'Història de la Ciutat. Sant Feliu de Guíxols
Els Jardins Municipals es troben arran de platja, entre el passeig del Mar i el passeig dels Guíxols. Aquests espais es van començar a formar arran de l’enderroc de les muralles medievals per les tropes franceses, l’any 1696. Al final del segle XVIII ja hi havia més d’una trentena d’habitatges edificats al sorral davant del mar. El 1834 l’Ajuntament va acordar plantar dues fileres d’arbres al carrer del Mar per embellir-lo i també va batejar el carrer com a Passeig de Cristina. Al llarg del segle XIX es va modelar aquest espai segons els gustos de la burgesia.
El 1914 es van acabar els jardins i es van il·luminar amb un llum elèctric al centre i dos de gas als extrems, el 1919 van ser ampliats de nou. El 1932 va ser inaugurat el monument a Juli Garreta, traslladat al seu emplaçament actual l’any 1953. L’any 1933 es van construir els urinaris subterranis, projectats per Joan Bordàs. Després de la Guerra Civil, aquestes vies es van arreglar amb el finançament de la Dirección General de Regiones Devastadas. Posteriorment, el passeig es va transformar per la substitució dels edificis del segle XIX per blocs moderns.
