“Quan pinto procuro donar alguna cosa meva dins de cada pinzellada. La meva pintura jo voldria que, en lloc d’admirar-la, algú la pogués estimar.” Josep Albertí
Josep Albertí Corominas ha estat un dels pintors més carismàtics de Sant Feliu de Guíxols. També cantava i escrivia poemes. Era un home independent, enèrgic, arrauxat, extravertit, poc convencional i bohemi. Era, en definitiva, un gran seductor que gaudia de la vida amb els cinc sentits però que alhora tenia un vessant místic i espiritual que gairebé el convertia en filòsof. De formació pràcticament autodidacta, ell mateix definia la seva pintura dient que era d’estil expressionista, amb alguna cosa d’abstracte, barrejat amb una mica d’impressionisme desfet en figuratiu. “És com un còctel”, assegurava.
En “Pitu”, que era com el coneixia tothom, va néixer a Sant Feliu de Guíxols l’any 1913. Cap al final dels quaranta, juntament amb Ferran Ponsjoan, Josep Albertí decorava capses de suro amb marines i paisatges pintats amb aquarel·la per ser venudes com a record als turistes. En aquesta època comença a pintar a l’oli i, arran de la seva primera exposició a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols l’any 1953, va decidir dedicar-se plenament a la pintura. Posteriorment va realitzar diverses exposicions a Barcelona, les quals van rebre un bon tractament per part dels crítics d’art.
Als anys seixanta i setanta també va fer exposicions a Suïssa, Alemanya i França. Durant aquesta època va rebre nombrosos premis i distincions en diferents concursos i fires. Al final dels vuitanta es va retirar a l’Hospital de Sant Feliu de Guíxols, afectat per una greu malaltia. L’any 1991 va pintar el seu darrer quadre, Donzella. Va morir el 4 d’abril de 1993 a l’edat de vuitanta anys. En el seu testament, va deixar un important llegat per a la ciutat que comprèn la seva casa del carrer de la Penitència i un conjunt de cap a 200 quadres realitzats entre 1925 i 1990.
Text: M. Àngels Suquet Fontana
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols