L’any 1902 la reina regent Maria Cristina d’Habsburg, en nom del seu fill i futur rei Alfons XIII, va concedir al municipi el títol honorífic de Ciutat
Avui dia, quan parlem de ciutats sovint ens venen al cap grans metròpolis urbanes, amb àmplies avingudes plenes de cotxes, contaminació, edificis molt alts i molta densitat de població. Ben poc a veure amb Sant Feliu de Guíxols: tot i tenir 22.000 habitants, el nostre municipi no ha perdut la seva dimensió humana i encara conserva el caràcter familiar i acollidor dels indrets no massificats. El cert, però, és que Sant Feliu de Guíxols és formalment una ciutat des de fa més de cent anys.
Durant les darreres dècades del segle XIX, Sant Feliu havia passat de ser una vila de mariners i pescadors a esdevenir una pròspera localitat industrial gràcies a la manufactura i exportació del suro. Les fàbriques s’escampaven pel municipi que, alhora, es dotava de noves infraestructures i serveis. En paral·lel, es consolidava una classe obrera que reivindicava millores laborals enfront d’un burgesia que havia convertit l’antic sorral de la platja en un sumptuós passeig on lluir les seves noves cases senyorials. El 1892 s’havia inaugurat la línia de ferrocarril de Sant Feliu a Girona, i el 1904 es posaria la primera pedra del port comercial, després d’anys de reivindicacions... La població no parava de créixer i el 1900 ja arribava als 11.333 habitants. Sant Feliu bullia amb iniciatives culturals, polítiques, socials... Aquests eren els factors -progrés, indústria i creixement- que ara fa més d’un segle s’associaven a la idea de ciutat en contrast amb el camp i les poblacions agrícoles.
El títol de ciutat es va concedir formalment a Sant Feliu de Guíxols a través d’un Reial Decret de 8 d’abril de 1902 amb els arguments, precisament, de “el aumento de su población é importancia industrial y comercial”. Cal afegir, també, que el Reial Decret va situar equivocadament Sant Feliu dins la província de Barcelona, la qual cosa calgué corregir. El reial atorgament, però, no va tenir cap efecte real per a la nova ciutat i els seus habitants i, tal com explica l’historiador Àngel Jiménez, no va passar de ser una pura formalitat administrativa. Potser per això la notícia va ser rebuda amb força indiferència tant per les autoritats locals com pels guixolencs de l’època.
Text: Marc Auladell Agulló / Imatge: Autoria desconeguda
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols
Per saber-ne més: revista cultural L'Arjau