Es va inaugurar el 15 de juny de 1941 al xalet Casas del paratge de Sant Pol, en un entorn idíl·lic apartat del nucli urbà, i en donen testimoni diverses fotografies
El xalet, d’aires centreuropeus, fou construït per l’industrial guixolenc Joan Casas Arxer entre 1914 i 1916 i és obra de l’arquitecte Rafael Masó. La residència es conegué com a Hogar Alemán i formà part d’una xarxa de centres articulada per l’Auxilio Social Alemán per diverses localitats espanyoles. Un signe evident de la connivència de la dictadura franquista amb el Tercer Reich -l’Alemanya feixista de Hitler- malgrat la suposada neutralitat de l’Estat espanyol.
L’administrador de l’Hogar Alemán de Sant Pol era l’alemany Richard Schwenke Moser, establert a Sant Feliu temps abans de 1936 i empleat de la fàbrica de suro C. A. Greiner, a qui algunes fonts documentals assenyalen com a representant o cap del Partit Nazi a Sant Feliu. En el transcurs de la seva existència, l’Hogar Alemán rebé nombroses visites d’autoritats espanyoles i alemanyes, algunes d’estretament vinculades al Tercer Reich. Per exemple, la que realitzaren el juny de 1943 la cap del Servei exterior del Partit Nacionalsocialista alemany, Ingeborg Niekerke, i la delegada territorial de la Secció Femenina de la Falange a Alemanya i madrina de la División Azul, Celia Jiménez. A mitjan setembre de 1944 l’Hogar acollí 106 refugiades alemanyes provinents de la França ocupada, que haurien fugit del país veí davant l’avanç de les tropes aliades. Eren majoritàriament noies menors de 30 anys, solteres i amb oficis com el de secretària, bibliotecària, infermera, mestra... Moltes foren reubicades poc temps després en altres residències alemanyes de l’Estat espanyol i algunes es traslladaren a l’estranger.
Després de la derrota d’Alemanya, el maig de 1945, l’Hogar Alemán encara va seguir en actiu, segurament fins a l’estiu. Després, a l’interior de l’edifici hi quedaren nombrosos mobles i objectes que foren sostrets il·legalment per l’alcalde Vicenç Gandol i l’inspector de policia Luís Díaz Moré. L’any 1946 la directora de l’Hogar Alemán, també alemanya, regentava un bar restaurant a Barcelona, mentre que Richard Schwenke seguia vivint a Sant Feliu i treballant a la fàbrica Greiner.
Les fotografies de la inauguració de l’Hogar Alemán va publicar-les per primer cop Àngel Jiménez el 1995. La informació exposada aquí va aparèixer el 2007 al llibre Franquisme i repressió a Sant Feliu de Guíxols durant la postguerra (pàgines 63-66) i forma part d’una investigació de temàtica més àmplia sobre el franquisme, realitzada per un equip de joves coordinat per Jiménez i autoconstituït com a Grup de Recerca de l’Època Franquista (GREF).
Text: Marc Auladell Agulló / Imatge. Pere Rigau Roch
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols