Es tractava d’un pelegrinatge per motius religiosos i ho recull el document més antic que es conserva a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols
Som a l’any 1187 i els cònjuges Maria Perpinyà i Gerald de Begur han decidit viatjar fins a la ciutat de Jerusalem per visitar el Sant Sepulcre, el lloc on, segons la tradició, hi ha la sepultura de Jesucrist. Aquesta zona es coneix popularment com a Terra Santa i durant l’edat mitjana és una destinació habitual per a l’Europa cristiana en el context d’una societat devota on la religió té un pes principal en la vida de les persones. Altres guixolencs ja havien fet aquest pelegrinatge abans: l’abat Esteve pels volts de 1121, o Riambau I de Basella, senyor feudal de Castell d’Aro, el 1132. Un itinerari també molt freqüentat a l’època portava per l’anomenat camí de Sant Jaume fins a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneraven les relíquies d’aquest sant apòstol. Per això no és estrany que Sant Jaume figuri fins i tot esculpit en una de les claus de volta de l’església gòtica del monestir de Sant Feliu de Guíxols, amb el seu característic barret de pelegrí i acompanyat de Sant Cugat (ho podeu comprovar a la imatge que il·lustra aquest text).
En qualsevol cas, no tothom es pot permetre d’anar a Terra Santa, una destinació reservada a aquells que gaudien d’una bona posició econòmica i social, com devia ser el cas del matrimoni protagonista d’aquesta història. Però viatjar és car. I el trajecte és llarg i ple d’incerteses: les rutes no sempre són segures i hi ha perill de robatoris o el risc de caure malalt... Conscients d’aquesta realitat, Maria Perpinyà i Gerald de Begur decideixen empenyorar davant de notari un hort a favor dels seus nebots. Això els ajudarà a costejar despeses del viatge; i, si "per disposició divina”, la parella no tornés del pelegrinatge, l’hort passaria definitivament a ser propietat dels nebots.
No sabem si Maria Perpinyà i Gerald de Begur van arribar finalment a Jerusalem, i en cas que realment fos així, si després van retornar sans i estalvis a Sant Feliu. D’aquesta aventura només en coneixem amb certesa el principi gràcies a l’estudi del document original en pergamí que va fer-ne l’historiador Àngel Jiménez. Acabés com acabés aquell viatge, de ben segur que amb les seves intencions pietoses el matrimoni guixolenc es va guanyar un trosset de cel. Però també va aconseguir, sense proposar-s’ho, que el seu record encara perduri entre nosaltres, tants segles després del pelegrinatge. Potser no és ben bé el concepte de vida eterna que anhelaven, però s’hi deu acostar una mica.
Text: Marc Auladell Agulló / Imatge: Lluís Esteva Cruañas
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols
