El jardí de Mar i el tarannà de Juli Garreta
Sabies que Gaziel, encara que admirava Juli Garreta, no estava d’acord en fer-li un monument quan va morir?
Vista de la placeta on es col·loca el monument a Juli Garreta, juntament amb el bust de l’escultor Balmaña, després de la seva inauguració en el nou emplaçament el 29 d’abril de 1962 (Imatge: Jordi Verrié)
En general, hi ha la idea que la millor manera per honorar i recordar una persona públicament és dedicar-li una plaça o carrer o erigir-li un monument. Per aquest motiu es va promoure la construcció d’un monument dedicat a Juli Garreta després de la seva mort l’any 1925, el qual s’emplaçà als actuals Jardins Juli Garreta. Però no tothom hi estava d’acord, a Gaziel, que el coneixia a fons, no li semblava gaire bona idea. Gaziel va publicar la seva opinió a l’article “Un bon pedrís”, al setmanari L’Avi Muné núm. 400, el dia 25 de desembre de 1925:
“Més el nostre dolç, el nostre deliciós Garreta, no va pas ésser un home d’aquests. Fer-li un monument, fóra pitjor que ridiculitzar-lo: fóra trair-lo en esperit. El de Garreta ens demana i ens exigeix una cosa ben íntima i serena, un bon redós on la seva ombra amada pugui venir a conversar amb nosaltres, més que no pas un lloc massa públic, on la seva veu es perdria entre la remor de la gent. A dintre de la vila, jo només se un raconet que fora mig propici. És el jardí de Mar, el menut parc municipal. Té racons d’ombra recollida i alguns arbres formosos. Sentir-hi de dins estant les sardanes, a les nits d’estiu, és una cosa que enamora. Però, si voleu que us sigui ben franc, és un recer que encara no m’agrada prou. Jo us en diré un altre, si voleu seguir-me. Sabeu aquell camí nou que puja a Sant Elm, gairebé pel dret de la muntanya?”
El juliol de l’any 1971, 39 anys després de la inauguració del monument, la ciutat decidí batejar aquests jardins amb el nom de Juli Garreta, que és com s’anomenen a l’actualitat. Fins llavors havien estat coneguts com els jardins de Mar o amb el nom genèric de Jardins Municipals. Ben segur que a Gaziel –que va morir l’any 1964– li hagués agradat aquesta proposta.
