El bombardeig de l'Ajuntament de Sant Feliu. Un atac sagnant
L'atac del vint-i-dos de gener de 1938 marcaria l'inici d'un any fatídic per a la ciutat que viuria alguns dels pitjors bombardejos de la guerra
Obres d’enderroc i reconstrucció de l’Ajuntament, l’any 1943, a conseqüència dels desperfectes ocasionats pels bombardejos (Imatge: Pere Rigau Roch)
El vint-i-dos de gener, cap al migdia, tres bombarders trimotors italians Savoia S-79 sota el comandament del capità Césare Mario di Prato llençaren un atac contra Sant Feliu. Els aparells arribaren des del mar i començaren el bombardeig sobre la muntanya de Sant Elm, prop dels banys, que resultarien danyats. Les bombes varen caure en una línia d'impactes que travessà el passeig del Mar i arribà a la plaça del Mercat, afectant les escoles públiques i l'edifici adjacent de l'ajuntament. Donada l'hora de l'atac, i al fet que no es donés l'alarma, el resultat del bombardeig va ser sagnant: tretze morts i quaranta-cinc ferits, segons les estadístiques oficials, mentre que l'informe de serveis de la Creu Roja assenyala haver atès només a quaranta-dos ferits de diversa consideració (bàsicament contusions en cames i braços, fractures i ferides en el cap i altres parts del cos) A l'atac moriren, entre d'altres, tres funcionaris que es trobaven treballant aquell dia a l'edifici de l'ajuntament: l'oficial major Josep Bordas Moré i els temporers Josepa Bas i J. Arabia. L'atac també afectà altres zones de la població. Així, resultarien destruïdes diverses cases del carrer de Caymó, mentre que alguns projectils danyaren la fàbrica de suro Burgell i la de teixits de jute Estrada, ambdues situades al carrer de les Eres. En total, tres cases i una fàbrica resultaren destruïdes mentre que una fàbrica i seixanta cases resultarien afectades en diversos graus. En aquest atac resultarien danyats edificis emblemàtics de la ciutat com els banys de Sant Elm, les escoles públiques, l'Ajuntament o el bar Savoy del passeig del Mar.
El present treball sobre els bombardejos ha estat realitzat mitjançant l’anàlisi de dues documentacions cabdals dipositades a l'Arxiu Municipal: els informes oficials de l’Ajuntament de Sant Feliu elaborats per Joan Bordàs i el diari personal de Lluís Llor. Complementades, quan ha estat possible, amb informació procedent d’altres fons com el de l’assemblea local de la Creu Roja o el de la companyia del Tren de Sant Feliu a Girona, entre d’altres, i diverses fonts hemerogràfiques.
Al següent botó trobareu un mapa interactiu i un dietari dels bombardeigs realitzats a Sant Feliu de Guíxols durant la Guerra Civil Espanyola