El bateig de la Costa Brava. Llegenda i veritat
El topònim Costa Brava ha fet fortuna en el sector turístic a nivell mundial. Malgrat que Pla va publicar que el lloc d’inspiració fou Begur, diversos testimonis anteriors es referien a Sant Elm
Punta de Canyet i platja, cap al 1960 (Imatge: Meli)
El topònim Costa Brava és una creació relativament recent. Aquesta denominació va ser creació del periodista i escriptor Ferran Agulló (Sant Feliu de Guíxols, 1863 – Santa Coloma de Farners, 1933), àlies “Pol”. Agulló la va utilitzar per escrit per primer cop en un article publicat a La Veu de Catalunya el 12 de setembre del 1908.
El baptisme de la Costa Brava és un fet ple de controvèrsia. L’any 1956 Josep Pla, a Destino i a El Correo Catalán, va publicar que el nom Costa Brava fou utilitzat per primer cop per Agulló durant un dinar organitzat per Bonaventura Sabater l'any 1903 per celebrar la seva elecció com a diputat a les corts a la finca El Paradís, a Begur. Però una tradició anterior situa el lloc d’inspiració a l’ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols.
El 5 d'octubre de 1935 un autor amb el pseudònim “Veritas” va signar un article titulat “Comentari” a la revista La Costa Brava, on es diu textualment: “Fou dalt de Sant Elm, que, meravellat Pol amb el brau panorama que li oferiren les Penyes amb la mar besant-les, se li acudí, en un moment d’èxtasi, de proposar als dos o tres amics que l’acompanyaven, d’anomenar des d’aquell jorn Costa Brava a aquell seguit de penyes [...]”.
Aquesta hipòtesi es recuperà durant l’homenatge a Ferran Agulló organitzat a Sant Feliu de Guíxols a mitjan anys 50. El 1955 Àncora publicà dos testimonis del bateig, un dels quals era Marià Vinyas, conegut músic i compositor. L’any 1963 Sant Feliu de Guíxols reclamà un altre cop la seva vinculació amb el topònim, amb la inauguració de la plaça Ferran Agulló i la instal·lació del monòlit que hi ha en la plaça de l’ermita.
Agulló va néixer a Sant Feliu de Guíxols, on va viure 22 anys i es traslladà a Girona per exercir com a advocat. Tanmateix seguia vinculat amb la nostra ciutat, on tornava sovint. És molt possible que Agulló hagués proposat el topònim en ambients i situacions diferents. El que és rellevant és que sentia gran admiració pel paisatge guixolenc i, concretament, per Sant Elm. I que la ciutat i el seu entorn foren una important font d’inspiració al llarg de la seva trajectòria com a periodista i com a poeta.