Novembre de 1937, objectiu: la ciutat
El mes de novembre començà amb una relativa calma, però amb alarmes de bombardeig cada dia que, a poc a poc, anaven incidint en la moral de la població
Vista aèria de Sant Feliu, l’any 1935. Aquesta era la perspectiva dels pilots italians i alemanys abans d’atacar la ciutat (imatge: Servicio fotográfico aeronaval)
La manca d'atacs s’estengué fins que s'encadenaren dos dies de bombardejos a la ciutat. El dia cinc, pels volts de les sis de la tarda, un hidroavió llençà fins a setze bombes explosives contra la ciutat i el port. L’atac afectà diverses zones de la població. Al passeig dels Guíxols, resultaren danyats edificis com el casino de la Constància, o la casa Brugada, entre d'altres. Al carrer de Joan Maragall una de les bombes va caure sobre el refugi número 3, que tenia una cabuda per 300 persones, per sort el refugi, excavat en roca natural amb un sostre d’entre dos i cinc metres de gruix, va resistir l’impacte i no es varen produir danys personals. Un altre dels projectils va caure al carrer de Caymó (actualment carrer de sant Domènec) destruint part d'un habitatge i de la casa del costat on estava ubicat el servei de telègrafs, sepultant els seus habitants, la família del telegrafista Ferran Alonso. Ell, la seva dona i els seus dos fills varen poder ser rescatats, ferits però amb vida. També resultà destruïda la casa número 1 i, en part, la número 3 del carrer Maragall on estava situada la fleca La Espiga. Altres artefactes caigueren al carrer del Sol i al carrer de la Lluna causant desperfectes a diverses cases i a la fàbrica de can Janer. Per altra banda, quatre bombes esclataren davant de la fàbrica Roselló al final del carrer Pecher. Segons les estadístiques oficials el bombardeig va produir un mort i set ferits. La víctima mortal va ser el soldat d’artilleria Tomàs Campos Beguerú, de vint-i-vuit anys, que mori electrocutat a conseqüència del bombardeig.
Al següent botó trobareu un mapa interactiu i un dietari dels bombardeigs realitzats a Sant Feliu de Guíxols durant la Guerra Civil Espanyola